1. |
L'Absència
06:41
|
|||
Focs que són incandescents,
mai es deixaran refer.
El teu cos, la teva pell,
ja no oblido els teus cabells.
Calidesa que les aigües
no van deixar que arribés,
era sentida dins del meu alè.
Aquests sons que ja no sento
són ferides, pedres buides.
Finalitzarem converses extingides.
Aquells jocs que no perduren són ferides,
adeu a les paraules prohibides,
vides entre vides.
|
||||
2. |
La Llum
06:40
|
|||
Dos llums de matinada.
Si ja no tens alè,
no t’enlluernen.
Tres camins de tornada.
Ja no saps on anar,
ningú t’espera.
Dos llums de matinada.
Si ja no tens alè,
no t’enlluernen.
Glòria de les muntanyes,
deixa de fer-me mal.
Glòria de les muntanyes,
deixa de fer-me mal.
Glòria de les muntanyes,
deixa de fer-me mal.
|
||||
3. |
Les Cicatrius
09:02
|
|||
Trencadissos venen.
Soledat sincera,
soledat sincera.
Es va quedar cega.
Ja no és ni meva.
Soledat sincera.
Trencant límits sempre
Soledat sincera,
trencadissos rectes.
Preferències fetes,
dins del cor imperen
Ja no és ni meva.
Es va quedar cega
Soledat sincera
Preferències fermes.
Plors que van acompanyar-me.
Cicatrius inoblidables.
Creus que no hi ha cap culpable.
Son temps obscurs sense llàgrimes.
Temps fred immens soledat que m'envaeix.
Temps fred immens soledat que m'envaeix.
Temps fred immens, temps fred immens.
|
||||
4. |
La Sequera
08:16
|
|||
Ales de fang, deixa-les.
Quan assequen bé, ja no pots fer-hi res.
Aquest sol incipient serà que et va dir més.
Perquè no hi ha moments que treguin aquests vents.
On van parar aquests vents. On parin aquests vents.
Que no hi va haver moments on van parar aquests vents.
Ales de fang, deixa-les.
Quan assequen bé, ja no pots fer-hi res.
Perquè no hi ha moments, on parin aquests vents.
Foc a dins la sequera que crema les ànimes fredes.
Els records venen, i venen tots junts com a feres.
No, ja no hi ha manera de recuperar cendres meves.
I meves. I meves...
|
||||
5. |
Nana del Caballo Grande
05:17
|
|||
Nana niño nana, del caballo grande.
Que no quiso el agua, que no quiso el agua.
El agua era negra dentro de las ramas.
Cuando llega al puente, se detiene y canta.
¿Quién dirá mi niño lo que tiene el agua?
Y con su larga cola, con su verde sala.
|
||||
6. |
L'Ascensió
09:09
|
|||
Fe, al primer moment,
creences que oblidarem.
Temps que ja no tindrem.
Ni tan sols moments de pau i fe.
Fent camins dins la discòrdia,
dilatant el temps sembrant miratges.
Trencant fils, no hi ha consciència.
Dels records immersos dins la terra.
Dos camins, camins de fòbies.
Construccions, records d'inconsistències.
Trencant fils, no hi ha consciència.
Dos camins tots plens d'incongruències.
Fent camins dins la discòrdia,
dilatant el temps sembrant miratges.
Trencant fils, no hi ha consciència.
Dels records immersos, l'herència.
Fe que ja no queda, va desapareixent.
Ja no queda, ja no queda.
|
Santacreu Barcelona, Spain
A strange and addictive attraction.
Santacreu delight us with post sounds using the Catalan language as an expression through Eugeni's melancholic voice. Intense songs full of feeling, personal introspection and attachment.
Streaming and Download help
Santacreu recommends:
If you like Santacreu, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp